Càncer Colorectal
És un tumor maligne que es localitza a diferents nivells dins de l’intestí gros. Es pot situar a l’alçada del còlon o al final de l’intestí, a la zona anomenada recte.
Quina és la seva freqüència?
1.- És la segona neoplàsia més freqüent, després del càncer de mama en dones i de pulmó en homes.
2.- És la neoplàsia digestiva maligna més comuna en el món occidental, amb una incidència superior a la de tots els altres tumors combinats.
Quina és exactament la seva incidència en altres països?
1.- Als Estats Units i Nova Zelanda es donen 50 casos per cada 100.000 habitants
2.- Al Senegal, Colòmbia i l’Índia, menys de 10 casos per cada 100.000 habitants
Quina és la incidència a Espanya?
31 casos d’homes per 100.000 habitants i 21 casos de dones per 100.000 habitants.
Hi ha cap diferència entre els dos sexes?
Es diu que afecta de manera igual tant homes com dones, encara que estudis recents han demostrat que el càncer de còlon es dóna en dones i el de recte més en homes.
Es considera que el càncer colorectal sorgeix d’una combinació de factors genètics i mediambientals: l’herència determina la susceptibilitat individual al càncer colorectal, mentre que els factors mediambientals interactuen amb aquesta susceptibilitat per donar lloc a petits pòlips adenomatosos, pòlips adenomatosos més grans i, finalment, càncer.
Un o uns quants d’aquests símptomes permeten concloure que es té un càncer?
No, perquè hi ha altres malalties que poden presentar els mateixos símptomes.
Com es detecta o quins símptomes fan que calgui consultar un metge especialista?
1.- Pèrdues de sang vermella barrejada amb els excrements o sang negrosa.
2.- Alteracions en el ritme habitual de defecar: aparició de restrenyiment o diarrea.
3.- Quan nota que no ha defecat completament.
4.- Pèrdua de pes, cansament, pèrdua de gana.
5.- Anèmia ferropènica (per manca de ferro).
6.- Quan li fa mal l’abdomen i després de la deposició o l’expulsió de gasos, el dolor li desapareix parcialment.
En aquests casos convé consultar un metge especialista.
Un o uns quants d’aquests símptomes permeten concloure que es té un càncer?
No, perquè hi ha altres malalties que poden presentar els mateixos símptomes.
Què s’ha de fer?
La primera cosa que cal fer és anar al metge especialista. Ell escollirà i decidirà les proves.
Com se’n pot fer la vigilància per prevenir un càncer d’intestí gros?
Hi ha dos sistemes de fer la vigilància i detecció precoç del càncer colorectal.
1.- Test de detecció de sang amagada a la femta. Aquest test s’ha de fer cada any i tres dies consecutius a cada any. A aquest test s’hi ha d’afegir la sigmoidoscòpia cada 3-5 anys.
2.- Colonoscòpia completa cada 10 anys, o amb una freqüència més gran segons els descobriments.
Quines proves hi ha per confirmar o descartar el diagnòstic de càncer colorectal?
Colonoscòpia convencional, Colonoscòpia virtual, Sigmoidoscòpia flexible, Enema opac i Tacte rectal.
Per què i on es produeix el càncer de còlon?
La microarquitectura del còlon està formada per les criptes. Aquestes tenen a la base —part més profunda i més allunyada de la llum intestinal— cèl·lules progenitores es a dir cèl.lules immadures que es van diferenciant i, finalment, quan estan diferenciades, pugen a la superfície de les criptes, i es posicionen ja en contacte amb la llum intestinal (cèl·lules superficials madures).
1) La majoria són esporàdics (75%) i apareixen precipitats per factors ambientals o dietètics. Podem dir que en la població general es dóna en un 5% al llarg de la vida.
2) Entre el 20 i el 25% tenen un component genètic. En alguns casos això suposa una aparició més primerenca del tumor que en els casos esporàdics. El risc que té un familiar de primer grau és més gran que el risc de la resta de la població. Per això, en aquests casos és obligatori conèixer la història familiar.
Quan se sospita un càncer familiar, què s’ha de fer?
Anar al metge especialista, i sol·licitar una avaluació del risc.
Qui decideix a quins familiars s’ha d’estudiar?
El metge especialista.
Però per què cal fer l’estudi genètic?
Perquè pretén identificar persones amb alta probabilitat de presentar alteracions genètiques associades. Sabent qui té “més punts”, es farà un seguiment més a curt termini com a pla preventiu, per tal de poder detectar a temps qualsevol alteració.
Qui ha de fer el cribatge o seguiment?
El metge especialista.
Mètodes Diagnosi
Colonoscòpia
autor/s: Dra. Mª del Carmen Peña Cala, Dr. Javier Nebreda
És un examen intern del còlon, en què s’utilitza un instrument anomenat colonoscopi, que consisteix en una petita cambra adherida a un tub flexible.
Colonoscòpia virtual
autor/s: Dra. Dolores Maluenda
És un escàner o TAC (tomografia axial computada) —radiografia computada— que té com a novetat el fet que la imatge “fotografiada”
Sigmoidoscòpia flexible
autor/s: Dr. Javier Nebreda
Aquesta tècnica consisteix a introduir un tub prim amb llum a través del recte fins a uns 60 centímetres a la cerca de pòlips, àrees anormals i càncer.
Enema opac
autor/s: Dra. Dolores Maluenda Colomer
És una tècnica radiològica que permet veure la silueta del còlon després de la introducció d’un contrast baritat pel recte.
Tacte rectal
autor/s: Dra. Dolores Maluenda Colomer
Histologia
autor/s: Dr. Javier Nebreda
Què és un pòlip? Quins pòlips tenen un risc més gran de malignitzar? Quins tipus histològics hi ha de càncer colorectal?
Colonoscòpia
autor/s: Dra. Mª del Carmen Peña Cala, Dr. Javier Nebreda
És un examen intern del còlon, en què s’utilitza un instrument anomenat colonoscopi, que consisteix en una petita cambra adherida a un tub flexible.
Colonoscòpia virtual
autor/s: Dra. Dolores Maluenda
És un escàner o TAC (tomografia axial computada) —radiografia computada— que té com a novetat el fet que la imatge “fotografiada”
Sigmoidoscòpia flexible
autor/s: Dr. Javier Nebreda
Aquesta tècnica consisteix a introduir un tub prim amb llum a través del recte fins a uns 60 centímetres a la cerca de pòlips, àrees anormals i càncer.
Enema opac
autor/s: Dra. Dolores Maluenda Colomer
Tacte rectal
autor/s: Dra. Dolores Maluenda Colomer
Histologia
autor/s: Dr. Javier Nebreda
Què és un pòlip? Quins pòlips tenen un risc més gran de malignitzar? Quins tipus histològics hi ha de càncer colorectal?
Com s’estén el càncer colorectal?
Quan s’inicia la malignització en un pòlip, aquest va creixent i va travessant les diferents capes de la paret del còlon o recte, segons on estigui situat. Posteriorment, a través dels limfàtics, pot envair els ganglis i pot envair també a través de la sang altres òrgans, principalment el fetge i el pulmó (metàstasi). També pot produir tumors a l’interior de l’abdomen.
L’extensió del tumor es complementarà amb estudis d’imatge que inclouran proves d’ecografia, , tomografia (TAC) i/o ressonància magnètica (RNM).
Opcions Teràpeutiques
Endoscópia terapèutica
La colonoscòpia terapèutica és l’aplicació de diferents tractaments a través del colonoscopi. Tractaments habituals: Polipectomia, Mucosectomia,etc.
Endoscópia terapèutica
La colonoscòpia terapèutica és l’aplicació de diferents tractaments a través del colonoscopi. Tractaments habituals: Polipectomia, Mucosectomia,etc.
Cirurgia colon i recte
L’objectiu de l’operació és ressecar una porció d’intestí gros que englobi el tumor, així com tot el seu territori de drenatge limfàtic.
Cirurgia colon i recte
L’objectiu de l’operació és ressecar una porció d’intestí gros que englobi el tumor, així com tot el seu territori de drenatge limfàtic.
Cirurgia TEM
Cirurgia TEM
Oncologia Mèdica
Consisteix en la classificació pronòstica d’una malaltia neoplàsica. En tots els tumors es fa i, en funció del pronòstic , s’indiquen una sèrie de tractaments.
Oncologia Mèdica
Consisteix en la classificació pronòstica d’una malaltia neoplàsica. En tots els tumors es fa i, en funció del pronòstic , s’indiquen una sèrie de tractaments.
Oncologia radioteràpica
És l’administració de radiacions ionitzants que provoquen alteracions cel·lulars i, de manera més important, en les cèl·lules tumorals
Oncologia radioteràpica
És l’administració de radiacions ionitzants que provoquen alteracions cel·lulars i, de manera més important, en les cèl·lules tumorals
Pronòstic
El càncer colorectal no és, afortudanament, un dels tumors més agressius. Les possibilitats de curació són molt variables i van en funció del moment en què es detecta la lesió. Quan es detecta molt al principi, aquestes possibilitats de curació són prop del 100%. Després van disminuint. Podríem dir que hi ha diversos nivells de gravetat: el nivell del tumor quan no travessa tota la paret de l’intestí, el nivell de quan ho fa, el nivell dels ganglis quan estan afectats i, per últim, el nivell de quan dóna sembres en altres òrgans i que es coneix com a metàstasi. Malgrat tot, fins i tot en els casos de disseminació a altres òrgans, hi ha opcions de curació o com a mínim de frenar l’evolució de la malaltia.
Pronòstic
El càncer colorectal no és, afortudanament, un dels tumors més agressius. Les possibilitats de curació són molt variables i van en funció del moment en què es detecta la lesió. Quan es detecta molt al principi, aquestes possibilitats de curació són prop del 100%. Després van disminuint. Podríem dir que hi ha diversos nivells de gravetat: el nivell del tumor quan no travessa tota la paret de l’intestí, el nivell de quan ho fa, el nivell dels ganglis quan estan afectats i, per últim, el nivell de quan dóna sembres en altres òrgans i que es coneix com a metàstasi. Malgrat tot, fins i tot en els casos de disseminació a altres òrgans, hi ha opcions de curació o com a mínim de frenar l’evolució de la malaltia.
Genètica
Detecció precoç
Autor: Dr. Xavier Llor Farré
El càncer colorectal és un dels càncers que tenen un creixement més lent. A més, disposem de tècniques que en permeten una detecció fins i tot en les fases més inicials del desenvolupament. La prova més eficaç és la colonoscòpia. Si el càncer colorectal és detectat mitjançant aquesta tècnica i és encara d’una mida petita, es pot extreure en la mateixa prova.
Els mètodes utilitzats per la detecció precoç són els tests de sang oculta en femta, la colonoscòpia, l’ènema opac i, encara en fase de validació, la colonoscòpia virtual. S’han dissenyat diferents estratègies que utilitzen una o més d’aquestes proves amb un bon percentatge de deteccions.
Sens dubte la prova definitiva per al diagnòstic és la colonoscòpia, ja que és la que, a part de detectar el càncer, també ens permet fer biòpises per analitzar els tumors. Els tests de sang oculta en femta combinats amb colonoscòpies s’han mostrat molt efectius. La simplicitat dels primers permet que es pugui fer un cribatge molt general a tota la població sense cap risc i amb una bona efectivitat. Qualsevol estratègia però, depèn finalment de la realització d’una colonoscòpia quan s’hagi detectat una anomalia. Aquesta prova és la que ens dóna un diagnòstic definitiu.
El risc de càncer colorectal comença a augmentar d’una forma clara a partir d’aproximadament els 50 anys. Hi ha, però, una sèrie de circumstàncies que fan que una persona tingui un risc més elevat i, per tant, s’hagi de fer una vigilància més d’hora: són les persones que tinguin familiars amb càncer colorectal, i com més familiars amb aquest càncer, més risc; les persones amb diversos càncers en la família; els pacients amb història de malaltia inflamatòria intestinal, i sobretot persones amb síndromes familiars de càncer colorectal com ara la Síndrome de la Poliposi Adenomatosa o Síndrome de Lynch.
El més important és detectar aquest càncer quan encara no hagi donat cap manifestació, ja que és quan tenim més garanties de poder agafar-lo a temps. Els símptomes s’acostumen a presentar quan el tumor ja té una mida considerable i comença a ser avançat. Cal doncs detectar-lo quan el pacient es troba bé i res no li fa pensar que pugui tenir un càncer. Els símptomes o signes que poden acompanyar un càncer colorectal són: sagnat per recte, mal de panxa, canvi en la mida de la femta o en la freqüència d’anar de ventre, o anèmia.
Herència
Autor: Dr. Xavier Llor Farré
Tinc o he tingut familiars amb aquests o altres càncers?
Un dels factors més importants pel que fa al risc de càncer colorectal és si tenim o hem tingut un o més familiars amb aquest càncer o si hi ha diferents càncers a la família. Si bé el percentatge més alt de càncers colorectals apareixen en persones sense cap familiar afectat, el risc d’una persona de patir aquest càncer és més alt si hi ha la història familiar abans esmentada. Com més familiars afectats, més alt és el risc. Un capítol a part són les famílies amb síndromes hereditàries com la poliposi adenomatosa familiar o la síndrome de Lynch, en què el risc de patir un càncer colorectal per cada persona de la família s’acosta al 50%.
S’hereta el càncer colorectal?
El component hereditari en aquest càncer és molt important. Coneixem ja diversos gens en què si se n’hereta la forma mutada, el risc de patir càncer colorectal s’acosta al 100%. Encara no es coneixen, però, tots aquests gens responsables.
Quan he de sospitar que la meva família pot estar afectada
Quan hi ha hagut diversos familiars afectats de càncer colorectal o amb diferents càncers, sobretot d’endometri. També quan hi hagi hagut casos de càncer en persones joves (menys de 50 anys).
Què he de fer si tinc familiars amb càncer colorectal o d’altres tipus?
Consultar el seu digestòleg, que li suggerirà les possibles estratègies que cal seguir d’acord amb el seu risc i la seva edat, i si creu que es dóna un cas de síndrome familiar li dirà que es faci fer un consell genètic.
És l’avaluació personalitzada que es fa per determinar si hi ha la possibilitat que es tingui una síndrome hereditària, en aquest cas de càncer colorectal. Es faran les recomanacions adients i, si s’escau, els tests genètics que puguin ajudar a establir si s’ha heretat la mutació present en la seva família.
Sí. Encara que no es coneixen tots els gens involucrats en el càncer colorectal hereditari, si es detecta una mutació en un dels gens coneguts en una persona afectada de la família, se’n podran fer proves a la resta de familiars per determinar si han o no heretat aquella mutació i, per tant, l’elevadíssim risc de desenvolupar càncer colorectal o altres càncers que estan relacionats amb aquest.
Són efectius aquests tests?
Si s’aconsegueix detectar la mutació en una persona afectada de la família, fàcilment es poden fer tests a la resta de familiars. Els que no hagin heretat aquella mutació tindran un risc igual a la resta de la població de tenir càncer colorectal i, per tant, no caldrà iniciar el cribatge fins als 50 anys, com en la resta de la població que no té cap símptoma. Els que l’hagin heretat caldrà que segueixin les pautes establertes per evitar el desenvolupament d’aquest càncer.
Les síndromes familiars més importants són la síndrome de Lynch o també anomenada síndrome de càncer colorectal no polipós o sense pòlips i la poliposi adenomatosa familiar, que es caracteritza per la presència d’un gran nombre de pòlips al llarg de tot el còlon.
El càncer colorectal és un dels càncers que més es poden prevenir a causa del lent creixement habitual de les síndromes familiars i del fet que en tenim un coneixement significatiu. En tots els casos, el més important és que es coneguin les pautes que cal seguir i que cal fer cadascú en particular.
Síndromes genètics
Autora: Dra. Maria Teresa Solé Pujol
Definim com a síndrome tot el conjunt de malformacions o anomalies que observem en un individu i que afecten diferents estructures o òrgans del seu cos, originades per una causa en comú.
Una síndrome associada al càncer colorectal és el conjunt de malformacions o anomalies que comparteixen la mateixa etiologia i que poden afectar diferents estructures del nostre cos, entre elles el còlon i el recte.
Anar a un genetista clínic perquè l’estudiï i, una vegada establert el diagnòstic, fer un assessorament o consell genètic.
Una sessió en la qual l’individu o individus afectats parlen amb el metge genetista sobre l’estudi, diagnòstic, pronòstic i prevenció de la síndrome i les seves futures complicacions.
La prevenció es pot fer a nivell prenatal (individu abans de néixer) o postnatal, quan l’individu ja ha nascut, per prevenir les futures complicacions de la malaltia.
Perquè un dels pares té el gen mutat i el transmet als seus fills.
Doncs a través de l’òvul (dona) i de l’espermatozoide (home), en el moment de la fecundació.
Recordem que l’home té 46 cromosomes, agrupats en 23 parells, i que els cromosomes són com els nostres llibres de cuina, amb les nostres receptes… formem un cor… ¡volant un ronyó!… etc.
De vegades aquestes receptes són errònies, i els òrgans o teixits que en depenen surten defectuosos, i es pot manifestar la falla durant el període prenatal (abans de néixer), o en diferents etapes de la vida durant el període postnatal (després de néixer).
Depèn de cada síndrome, però molts dels involucrats en càncer colorectal tenen una herència de tipus autosòmic dominant.
Protocol de seguiment Carcinoma Colorectal
Els pacients amb càncer colorectal (CCR), estadi I, seran seguits amb colonoscòpia cada 3 a 5 anys, per tal de detectar l’aparició d’un segon tumor o de pòlips.
En el malalts portadors d’un càncer de còlon, estadi II o II, cal que el seguiment consti d’anamnesi, exploració física, marcadors tumorals a la sang (CEA), ecografia abdominal i endoscòpia digestiva baixa. Caldrà valorar la idoneïtat de practicar Tomografia abdominopèlvica (TAC) en aquells malalts amb tumor de recte.
Només si l’exploració preoperatòria va ser incompleta caldrà practicar una nova colonoscòpia en el postoperatori.
L’exploració endoscòpica de budell gros, en el cas de ser normal, es realitzarà cada 3 anys. Com a alternativa en malalts que no tolerin aquesta exploració: proctoscòpia i ènema opac.
A partir del cinquè any el seguiment es fa bàsicament per descobrir el càncer de còlon metacrònic (posterior en el temps).
Els pacients amb càncer colorectal (CCR), estadi I, seran seguits amb colonoscòpia cada 3 a 5 anys, per tal de detectar l’aparició d’un segon tumor o de pòlips.
En el malalts portadors d’un càncer de còlon, estadi II o II, cal que el seguiment consti d’anamnesi, exploració física, marcadors tumorals a la sang (CEA), ecografia abdominal i endoscòpia digestiva baixa. Caldrà valorar la idoneïtat de practicar Tomografia abdominopèlvica (TAC) en aquells malalts amb tumor de recte.
Només si l’exploració preoperatòria va ser incompleta caldrà practicar una nova colonoscòpia en el postoperatori.
L’exploració endoscòpica de budell gros, en el cas de ser normal, es realitzarà cada 3 anys. Com a alternativa en malalts que no tolerin aquesta exploració: proctoscòpia i ènema opac.
A partir del cinquè any el seguiment es fa bàsicament per descobrir el càncer de còlon metacrònic (posterior en el temps).
Com es pot prevenir el càncer colorectal?
Consisteix a modificar les causes, prenent decisions que són competència de la salut pública. El seu objectiu és disminuir la incidència de càncer colorectal, tant en la població general com en els grups de risc (familiars de malalts afectes, etc.)
I Recorda...
El nostre aparell digestiu és una maquinària complexa però perfectament engranada que necessita una sèrie d’atencions. Malgrat ser tan complex, el nostre aparell digestiu necessita una certa rutina perquè el seu funcionament sigui més gran. És a dir, menjar ordenadament i a unes hores semblants cada dia, prendre dietes equilibrades, anar al lavabo a unes hores semblants i de manera diària, etc.
En general, com més rutinaris siguem més bé es comportarà el nostre aparell digestiu.
La dieta ideal és equilibrada de tipus mediterrani. Prendre una dieta amb un baix contingut en greixos, rica en verdures i fruites fa millorar el funcionament intestinal i prevé la formació i el creixement de tumors digestius com el càncer de còlon.
L’exercici físic moderat millora el funcionament intestinal i afavoreix la digestió i l’evacuació, prevenint també l’aparició de patologies funcionals (síndrome d’intestí irritable, etc.) i orgàniques (malaltia inflamatòria, tumors, etc.).
Deixar de fumar. El tabac influeix en la formació de molts tipus de càncer. També en l’aparició de càncer d’esòfag, estómac o còlon. En el de còlon, els homes fumadors tenen un 34% més de possibilitats de patir-lo, i les dones fumadores un 43%.
