Convocatòria de beques d’investigació 2023/2024 pendent de ressolució

Oncologia Mèdica

Autor/s: Dr. Joan Carles i Galceran

Tipus de tractament

Es tracta d’un tumor localitzat a l’intestí gros i que necessita un tractament multidisciplinari, en què han de participar digestòlegs, patòlegs, radiòlegs, genetistes, cirurgians, oncòlegs metges, oncòlegs radioterapeutes.

Consisteix en la classificació pronòstica d’una malaltia neoplàsica. En tots els tumors es fa i, en funció del pronòstic de la malaltia, s’indiquen una sèrie de tractaments, ja siguin quirúrgics, de quimioteràpia o bé de radioteràpia. 

Veure més

Sens dubte, sempre que sigui possible la cirurgia radical oncològica.

El tractament de quimioteràpia consisteix en l’administració d’una sèrie de fàrmacs per la vena o bé per via oral. Aquests fàrmacs tenen una sèrie d’efectes indesitjables que sempre han de comentar-se amb el metge responsable del seu tractament.

Els tipus de quimioteràpia dependran de l’estadi de la malaltia, i hi ha la possibilitat que aquesta no s’hagi d’administrar després d’una cirurgia. No hem d’oblidar que el tractament dependrà de l’edat, pronòstic de vida del malalt i estat general.

Bàsicament n’hi ha de dos tipus:

1.- Una que es diu complementària o adjuvant, que és la que s’administra després d’un tractament quirúrgic i és la que es coneix com a preventiva. Habitualment té una durada de sis mesos.

2.- Una altra classe de quimioteràpia és la que s’administra en malaltia avançada i aporta un benefici al malalt tant en qualitat de vida com en supervivència.

3.- En situacions especials, els pacients poden tractar-se amb quimioteràpia i, si responen, es pot plantejar un tractament quirúrgic de la metàstasi.

Els cabells cauen segons els fàrmacs que es fan servir com a tractament. Això li ho comentarà el seu metge en funció de la combinació de fàrmacs que s’utilitzin.

Són màquines o aparells de pressió que administren un fàrmac al llarg de moltes hores i que permeten al malalt fer la seva vida quotidiana. Calen uns sistemes de col·locació subcutània per poder connectar el catèter i tenir accés al reg sanguini (es coneixem com a port-a-catch).

Habitualment al cap de 2 o 3 mesos, perquè la caiguda es produeix d’arrel.

Habitualment no, perquè es tracta de fàrmacs fotosensibilitzants.

El millor que pot fer és que li ho comenti el seu metge, perquè depèn dels fàrmacs que hagi d’utilitzar. No ha d’oblidar que en el tractament d’aquesta malaltia es fan servir quatre citostàtics fonamentals i en l’actualitat ja s’incorporen anticossos dirigits contra les cèl·lues tumorals i antiangiogènics.

Sens dubte, perquè facilita l’eliminació d’aquests fàrmacs que majoritàriament tenen metabolisme renal o hepàtic.