Cirurgia de colon
Autor/s: Dr. Albert Navarro Luna, Dra. Mª Antonia Lequerica Cabello y Dra. Raquel Sáez Redín
Objectiu de l'operació
L’objectiu de l’operació és ressecar una porció d’intestí gros que englobi el tumor, així com tot el seu territori de drenatge limfàtic. A més, ha de tenir uns marges mínims que permetin reduir al màxim les possibilitats que torni a créixer el tumor a la zona. Amb aquesta operació intentem reduir al màxim les possibilitats que es reprodueixi tant a nivell local (recidiva local) com a distància (metàstasi).
Què he de fer abans d'operar-me?
Sempre serà el seu metge qui li indiqui els passos que ha de seguir, però com a norma, abans de l’operació, serà molt important fer una sèrie de proves per intentar esbrinar fins a on s’ha estès el tumor. Aquestes proves es coneixen com a estudi d’extensió. Entre aquestes, podem enunciar, a més de la fibrocolonoscòpia per localitzar el tumor i descartar l’existència d’altres tumors en el còlon, el TAC abdominal i toràcic en algunes situacions, la radiografia de tòrax, l’ecografia abdominal i analítica de sang amb un marcador determinat que és el CEA. L’estudi preoperatori (RX de tòrax, electrocardiograma i una analítica de sang en la qual no faltin les proves de coagulació) són exàmens imprescindibles per a qualsevol intervenció quirúrgica.
El dia abans de l’operació i si no hi ha res que ho contraindiqui, el seu metge li indicarà la pràctica del que es coneix com a rentada del còlon o preparació mecànica del còlon, que té com a objectiu deixar net l’interior del còlon per minimitzar els riscos de complicacions de tipus infecciós. És possible que ja s’hagi sotmès abans a la rentada del còlon per a la pràctica de la colonoscòpia, per la qual cosa aquesta preparació li serà familiar.
Per a l’operació serà imprescindible un mínim de 6 a 8 hores sense ingesta de cap mena d’aliment. El seu metge li dirà en cada cas a quina hora concreta pot prendre els darrers aliments.
L’altra manera d’intentar reduir al màxim les complicacions infeccioses és per mitjà de l’administració d’antibiòtics, que se solen donar just abans o durant l’operació. El fet que es donin o no després de l’operació és una decisió que ha de prendre el metge després de l’evolució de l’operació. Cal assenyalar que si el tractament amb antibiòtics després de l’operació no és necessari, el fet d’administrar-los no aportarà cap efecte beneficiós i, en canvi, pot aportar algun efecte indesitjable. La decisió serà del cirurgià després de la intervenció quirúrgica.
Com serà l'operació si el tumor és en el còlon?
El tractament del càncer de còlon és, fora d’algunes excepcions, la cirurgia. Només en aquelles situacions en què el tumor sigui molt petit i inicial, es podrà treure per mitjà de la colonoscòpia. N’hi ha prou amb això si la biòpsia que es farà després no aconsella la pràctica d’una operació. Una altra situació en què l’operació no és el tractament inicial és quan el tumor està molt disseminat i es considera millor per al pacient començar el tractament amb quimioteràpia.
A grans trets, hi ha tres classes d’operació segons la localització de la lesió.
-Si està localitzada en el cec , còlon dret o a la part més propera al costat dret del còlon transvers (àngle hepàtic), l’operació serà una hemicolectomia dreta que extirpa el cec, el còlon dret i una part a decidir en la intervenció del còlon transvers. Després de la resecció es practicarà una sutura entre el final de l’intestí prim i el còlon transvers.
-Si és en el còlon esquerre o part esquerra del còlon transvers (àngle esplènic) , generalment s’ha de practicar una hemicolectomia esquerra, en què es reseca la sigma i el còlon esquerre. La sutura es fa entre la zona d’unió de recte i sigma i el còlon transvers.
– Quan la lesió està situada en el sigma es ressecarà la part alta del recte i el sigma, fent una sutura entre còlon esquerre i recte.
– Si és en colon transvers s’haurà de decidir durant l’intervenció el tipus de resecció: hemicolectoma dreta ampliada o hemicolectomía esquerra ampliada.
Hi ha altres opcions l’explicació de les quals comportaria un grau innecessari de complexitat.
En totes aquestes situacions MAI no és necessari practicar un estoma o “bossa”, llevat que calgui per algun motiu de tipus tècnic.
La laparoscòpia és una tècnica quirúrgica que comporta fer una operació col·locant uns instruments a través de petits orificis per poder dur a terme, en el cas del càncer colorectal, la resecció del tram que conté el tumor. Per mitjà d’aquesta tècnica s’aconsegueix un dolor postoperatori menor i també una estada més curta a la clínica. La possibilitat de practicar la intervenció per mitjà d’aquesta tècnica li serà explicada pel seu cirurgià i dependrà de diversos factors com ara la mida i localització del tumor, per exemple, ja que és molt important que aquesta tècnica li pugui garantir, si s’escau, uns resultats igual de bons que amb l’operació “oberta”.
Per desgràcia, qualsevol operació quirúrgica comporta sempre un risc, generalment baix, de complicacions. En el cas de l’operació per càncer de còlon i recte, les complicacions principals que s’han de destacar són, principalment, que hi ha la possibilitat que els punts de sutura de l’intestí s’obrin: se’n diu fallida de sutura. Això, tot i que és poc freqüent (menys d’un 6 per cent aproximadament), és bastant greu i generalment cal fer una reintervenció. La infecció de la ferida de la pell és una complicació una mica més freqüent, però molt menys greu, i se soluciona amb cures periòdiques. Altres complicacions menys freqüents les hi comunicarà el seu cirurgià segons cada cas específic.
Què passarà després de l'operació?
Generalment, després de sortir de quiròfan portarà una sonda al nas, una sonda per orinar, els sèrums i a vegades un tub de drenatge. A mesura que passin els dies, s’aniran retirant tots els tubs progressivament. Cap al segon dia s’acostuma a iniciar la ingesta de líquids i després anirà progressant fins a una alimentació normal. L’alta s’acostuma a donar cap al setè o vuitè dia si no hi ha cap problema.
Al cap de 5 o 7 dies de l’operació es tindran els resultats de les biòpsies de tots els teixits que s’han extirpat, i amb aquest resultat l’oncòleg decidirà si ha de fer algun tractament més (quimioteràpia o radioteràpia).
Després de l’operació haurà d’anar amb compte de no fer esforços violents durant unes 4-6 setmanes. Podrà menjar pràcticament de tot. Pot ser que noti algun canvi en el ritme de les deposicions, encara que dependrà del tipus d’operació feta. En els casos d’operació per càncer de recte hi ha la possibilitat que quedi, generalment de forma temporal, alguna mena de trastorn en el moment de fer la deposició. Amb menys freqüència, pot ser que quedin alteracions, gairebé sempre temporals, en la micció o en la funció sexual. El seu cirurgià li ampliarà tots aquests punts segons el tipus d’operació realitzada.
Cirurgia de recte
Objectiu de l'operació
L’objectiu de l’operació és ressecar una porció d’intestí gros que englobi el tumor, així com tot el seu territori de drenatge limfàtic. A més, ha de tenir uns marges mínims que permetin reduir al màxim les possibilitats que torni a créixer el tumor a la zona. Amb aquesta operació intentem reduir al màxim les possibilitats que es reprodueixi tant a nivell local (recidiva local) com a distància (metàstasi).
Què he de fer abans d'operar-me?
Sempre serà el seu metge qui li indiqui els passos que ha de seguir, però com a norma, abans de l’operació, serà molt important fer una sèrie de proves per intentar esbrinar fins a on s’ha estès el tumor. Aquestes proves es coneixen com a estudi d’extensió. Entre aquestes, podem enunciar, a més de la fibrocolonoscòpia per localitzar el tumor i descartar l’existència d’altres tumors en el còlon, el TAC abdominal i toràcic en algunes situacions, la radiografia de tòrax, l’ecografia abdominal i analítica de sang amb un marcador determinat que és el CEA. L’estudi preoperatori (RX de tòrax, electrocardiograma i una analítica de sang en la qual no faltin les proves de coagulació) són exàmens imprescindibles per a qualsevol intervenció quirúrgica.
El dia abans de l’operació i si no hi ha res que ho contraindiqui, el seu metge li indicarà la pràctica del que es coneix com a rentada del còlon o preparació mecànica del còlon, que té com a objectiu deixar net l’interior del còlon per minimitzar els riscos de complicacions de tipus infecciós. És possible que ja s’hagi sotmès abans a la rentada del còlon per a la pràctica de la colonoscòpia, per la qual cosa aquesta preparació li serà familiar.
Per a l’operació serà imprescindible un mínim de 6 a 8 hores sense ingesta de cap mena d’aliment. El seu metge li dirà en cada cas a quina hora concreta pot prendre els darrers aliments.
L’altra manera d’intentar reduir al màxim les complicacions infeccioses és per mitjà de l’administració d’antibiòtics, que se solen donar just abans o durant l’operació. El fet que es donin o no després de l’operació és una decisió que ha de prendre el metge després de l’evolució de l’operació. Cal assenyalar que si el tractament amb antibiòtics després de l’operació no és necessari, el fet d’administrar-los no aportarà cap efecte beneficiós i, en canvi, pot aportar algun efecte indesitjable. La decisió serà del cirurgià després de la intervenció quirúrgica.
Com serà l’operació si el tumor és en el recte?
La cirurgia del càncer de recte és més complexa en tots els aspectes que la del còlon. Els diferents tipus de tractament dependran de la situació del tumor i del moment evolutiu en què es diagnostica.
Primer es farà, com ja s’ha dit, l’estudi d’extensió, en el qual serà important la pràctica, si és possible, d’una ecografia endorectal per veure el nivell d’invasió local del tumor. Una altra opció per conèixer el nivell d’invasió és la ressonància magnètica.
El recte és la part final de l’intestí gros. Segons la localització, el seu nivell d’invasió vist per l’ecografia endorectal o la ressonància magnètica, i l’existència o no de disseminació a distància, les opcions seran:
1.- Cirurgia com a primer tractament amb extirpació d’un segment d’intestí que inclourà el sigma i el recte. Segons la proximitat del tumor als esfínters anals i les característiques tècniques de la intervenció, es podrà fer una sutura o empalmament entre el còlon i el recte. . Pot ser necessària l’extirpació de l’anus amb la col·locació d’una colostomia (estoma o “bossa”) definitiva. Quan no calgui l’extirpació de l’anus, en alguns casos sí que caldrà deixar un estoma (“bossa”) de protecció de manera temporal durant uns quants mesos.
2.- En primer lloc, tractament amb radioteràpia i quimioteràpia durant 5 setmanes. aproximadament. Després, extirpació del tumor i intestí com en l’apartat anterior.
3.- En casos molt seleccionats de tumors molt petits podrà ser suficient la resecció local a través de l’anus, amb endoscòpia o amb cirurgia.
La laparoscòpia és una tècnica quirúrgica que comporta fer una operació col·locant uns instruments a través de petits orificis per poder dur a terme, en el cas del càncer colorectal, la resecció del tram que conté el tumor. Per mitjà d’aquesta tècnica s’aconsegueix un dolor postoperatori menor i també una estada més curta a la clínica.
La possibilitat de practicar la intervenció per mitjà d’aquesta tècnica li serà explicada pel seu cirurgià i dependrà de diversos factors com ara la mida i localització del tumor, per exemple, ja que és molt important que aquesta tècnica li pugui garantir, si s’escau, uns resultats igual de bons que amb l’operació “oberta”.
Per desgràcia, qualsevol operació quirúrgica comporta sempre un risc, generalment baix, de complicacions. En el cas de l’operació per càncer de còlon i recte, les complicacions principals que s’han de destacar són, principalment, que hi ha la possibilitat que els punts de sutura de l’intestí s’obrin: se’n diu fallida de sutura. Això, tot i que és poc freqüent (menys d’un 6 per cent aproximadament), és bastant greu i generalment cal fer una reintervenció. La infecció de la ferida de la pell és una complicació una mica més freqüent, però molt menys greu, i se soluciona amb cures periòdiques. Altres complicacions menys freqüents les hi comunicarà el seu cirurgià segons cada cas específic.
Què passarà després de l'operació?
Generalment, després de sortir de quiròfan portarà una sonda al nas, una sonda per orinar, els sèrums i a vegades un tub de drenatge. A mesura que passin els dies, s’aniran retirant tots els tubs progressivament. Cap al segon dia s’acostuma a iniciar la ingesta de líquids i després anirà progressant fins a una alimentació normal. L’alta s’acostuma a donar cap al setè o vuitè dia si no hi ha cap problema.
Al cap de 5 o 7 dies de l’operació es tindran els resultats de les biòpsies de tots els teixits que s’han extirpat, i amb aquest resultat l’oncòleg decidirà si ha de fer algun tractament més (quimioteràpia o radioteràpia).
Després de l’operació haurà d’anar amb compte de no fer esforços violents durant unes 4-6 setmanes. Podrà menjar pràcticament de tot. Pot ser que noti algun canvi en el ritme de les deposicions, encara que dependrà del tipus d’operació feta. En els casos d’operació per càncer de recte hi ha la possibilitat que quedi, generalment de forma temporal, alguna mena de trastorn en el moment de fer la deposició. Amb menys freqüència, pot ser que quedin alteracions, gairebé sempre temporals, en la micció o en la funció sexual. El seu cirurgià li ampliarà tots aquests punts segons el tipus d’operació realitzada.
Anus contra natura
Un estoma, “bossa” o anus contra natura és l’abocament de l’intestí a la pell de l’abdomen. També es denomina colostomia o ileostomia segons on estigui situat. El contingut intestinal flueix directament i sense control a l’interior d’una bossa de plàstic dissenyada per a aquesta finalitat i que s’adhereix a la pell. Es pot fer una vida pràcticament normal. Únicament cal canviar-la periòdicament.
No necessàriament, ni de bon tros. Només es fa un estoma o “bossa” quan el tumor està situat a la part final del recte. En aquests casos, generalment l’estoma és definitiu. Hi ha altres localitzacions en què també es fa un estoma, que acostuma a ser sempre temporal.
Si s’ha de col·locar una “bossa” o estoma definitiu, el seu ritme de vida canviarà ben poc, ja que pot fer pràcticament el mateix que feia abans, com ara esport, banyar-se, viatjar… Únicament li caldrà un bon assessorament d’una persona especialitzada en la cura d’estomes (estomaterapeuta).
