Síndromes genètics
Autora: Dra. Maria Teresa Solé Pujol
Introducció
Definim com a síndrome tot el conjunt de malformacions o anomalies que observem en un individu i que afecten diferents estructures o òrgans del seu cos, originades per una causa en comú.
Una síndrome associada al càncer colorectal és el conjunt de malformacions o anomalies que comparteixen la mateixa etiologia i que poden afectar diferents estructures del nostre cos, entre elles el còlon i el recte.
Anar a un genetista clínic perquè l’estudiï i, una vegada establert el diagnòstic, fer un assessorament o consell genètic.
Una sessió en la qual l’individu o individus afectats parlen amb el metge genetista sobre l’estudi, diagnòstic, pronòstic i prevenció de la síndrome i les seves futures complicacions.
La prevenció es pot fer a nivell prenatal (individu abans de néixer) o postnatal, quan l’individu ja ha nascut, per prevenir les futures complicacions de la malaltia.
Durant la sessió també es valoren els antecedents familiars, per veure si hi ha altres membres de la família que hagin de ser estudiats, atès que també poden estar-ne afectats o corren el risc d’estar-ho. Per a això es fa un arbre genealògic per mitjà de l’ús d’uns símbols internacionals.
Finalment, el genetista, basant-se en la problemàtica plantejada, indicarà quins metges han d’estar pendents del seu cas, ja que la genètica es nodreix de totes les especialitats mèdiques, i cada cas és diferent.
Perquè un dels pares té el gen mutat i el transmet als seus fills.
Doncs a través de l’òvul (dona) i de l’espermatozoide (home), en el moment de la fecundació.
Recordem que l’home té 46 cromosomes, agrupats en 23 parells, i que els cromosomes són com els nostres llibres de cuina, amb les nostres receptes… formem un cor… ¡volant un ronyó!… etc.
De vegades aquestes receptes són errònies, i els òrgans o teixits que en depenen surten defectuosos, i es pot manifestar la falla durant el període prenatal (abans de néixer), o en diferents etapes de la vida durant el període postnatal (després de néixer).
Depèn de cada síndrome, però molts dels involucrats en càncer colorectal tenen una herència de tipus autosòmic dominant.
Doncs és molt fàcil, “benvingut al fascinant món de la genètica”, tot el que tenim ho hem heretat dels nostres ancestres: el color dels cabells, la forma de les ungles… a través de l’ADN en el moment de la fecundació.
A vegades una part de la informació que conté l’ADN s’ha fet malbé i, en conseqüència, poden aparèixer diferents tipus de problemes.
Et preguntaràs: ¿Puc transmetre la meva malaltia als meus fills?, i la resposta en molts casos és que SÍ. Et preguntaràs: ¿Com puc evitar-ho?, i la resposta és “DEPÈN de si aquests ja han nascut o si encara ho han de fer”:
*Si ja han nascut no podem evitar-ho, però sí que podem estudiar-los per saber si l’han heretat. Si aquest és el cas podem ajudar-los mitjançant avaluacions mèdiques i controls periòdics de la seva malaltia decidint quina és la millor opció terapèutica en cada moment.
* Si encara no han nascut podem recórrer al diagnòstic prenatal o a les tècniques de reproducció assistida, com ara la donació d’ovòcits i d’espermatozous segons el sexe del progenitor afectat, o al diagnòstic preimplantacional. Et preguntaràs: ¿I tot això en què consisteix?, ¿Per què hi ha malalties?, ¿Per què nosaltres?, i la resposta és “MOLT FÀCIL”. Entra a l’enllaç següent: La genètica a l’abast de tothom, (web de divulgació gratuïta per a la població general). Et recomanem que te la llegeixis tota sencera, des del principi fins al final, veuràs que està escrita fent servir un llenguatge clar i senzill.
* Hi aprendràs les malalties i els seus riscos: com les diagnostiquem i contraataquem amb les tècniques actuals… diagnòstic prenatal; tècniques de reproducció assistida: fertilització in vitro, diagnòstic preimplantacional, donació de gamets (òvul i espermatozou); o com ho farem en un futur… medicina regenerativa amb cèl·lules mare i clonació.
* Hi trobaràs molts enllaços que et seran molt útils per a coneixements generals i també per a contactes.
Poliposi adenomatosa familiar
Càncer colorectal hereditari SENSE poliposi
Poliposi juvenil
Poliposi mixta
Síndrome de Peutz-Jegher
Poliposi adenomatosa familiar
Incidència: 1 en 6.000-13.000
Penetrància: Gairebé del 100% (forma clàssica)
Herència: Autosòmica dominant.
Gen involucrat en aquest tipus de càncer: APC localitzat en el cromosoma 5q21
Risc de desenvolupar el càncer: 100%
De tots els casos de càncer colorectal, un 1% són deguts a la poliposi adenomatosa familiar (FAP). Els individus afectats desenvolupen el càncer colorectal al voltant dels 40 anys, llevat que s’hagi fet abans una colectomia (extirpació quirúrgica del còlon i recte).
Altres riscos inclouen càncer de l’ampul·la de Vater (lloc d’unió entre el conducte biliar i l’intestí prim), del conducte biliar, tiroide, intestí prim, tiroide (tipus no medul·lar) hepatoblastomes en la infància.
Presència de més de 100 pòlips colorectals (la majoria dels individus ja els presenten a l’edat de 20 anys). Estudis de biologia molecular per detectar la mutació o recepta errònia.
Als individus amb FAP se’ls recomana sigmoidoscòpies o colonoscòpies cada any a partir dels 10-12 anys, seguides d’una colectomia total a l’inici dels pòlips.
POLIPOSI ADENOMATOSA FAMILIAR ATENUADA: En aquesta variant de FAP, els individus afectats tenen un nombre menor de pòlips colorectals i l’edat d’aparició és més tardana. També poden tenir pòlips en el tracte gastrointestinal superior.
POLIPOSI ADENOMATOSA FAMILIAR ATENUADA AMB PATRÓ D’HERÈNCIA AUTOSÒMIC RECESSIU: Aquesta variant és deguda a mutacions del gen MYH i segueix un patró d’herència autosòmic recessiu. El nombre de pòlips també és inferior a l’habitual de la PAF. Aquesta és una síndrome descrita recentment i algunes de les característiques encara no estan definides.
SÍNDROME DE GARDNER: En aquesta variant de FAP, els individus també poden presentar quists sebacis, lipomes, tumors desmoides, fibromes, osteomes de la mandíbula, quists epidermoides, dents que no han sortit, i hipertrofia de l’epiteli pigmentari de la retina (ull). La seva freqüència és molt baixa.
SÍNDROME DE TURCOT: En aquesta variant de FAP, els individus també poden presentar tumors cerebrals, particularment el medul·loblastoma. I també tenen risc incrementat per desenvolupar càncer d’estómac i carcinomes de cèl·lules basals. La seva freqüència és molt baixa.
MALALTIA DESMOIDEA FAMILIAR: En aquesta variant de FAP els individus afectats desenvolupen múltiples tumors desmoides, però no poliposi colorectal. La seva freqüència és molt baixa.
Els mateixos que per a la FAP, més les proves específiques segons el tipus de tumor o patologia que vulguem descartar en cada cas, per exemple: estudis diagnòstics a través de la imatge (radiografies, ressonàncies magnètiques, escàners), estudis de sang (marcadors tumorals, estudis cromosòmics, determinacions específiques), procediments invasius (endoscòpies, colonoscòpies), biòpsies de teixits, etc.
Càncer colorectal hereditàri sense poliposi
Incidència: 1 en 200 a 1 en 1000
Penetrància. Al voltant del 90%
Herència: Autosòmica dominant
Gens involucrats en aquesta mena de càncer:
MSH 2 localitzat en el cromosoma 2p22
MLH1 localitzat en el cromosoma 3p21
PMS 1 localitzat en el cromosoma 2q31
PMS 2 localitzat en el cromosoma 7p22
MSH6 localitzat en el cromosoma 2p16
Risc de desenvolupar el càncer: 75%
De tots els casos de càncer colorectal, gairebé un 2% són deguts a aquesta etiologia. En la síndrome de Lynch clàssica, aquests tumors no s’acompanyen de molts pòlips, i sovint es localitzen en el costat dret. S’estima que un 30% de les dones que presenten aquesta mena de càncer poden desenvolupar càncer d’endometri, ovari i mama. Risc incrementat, tant per als homes com per a les dones, de desenvolupar càncer d’estómac, intestí prim, urèter i ronyó, així com altres tumors en el tracte gastrointestinal, com en el tracte genitourinari. Recentment s’ha descrit que almenys la meitat de famílies que compleixen criteris de síndrome de Lynch no tenen les característiques descrites en la síndrome clàssica i no són degudes a alteracions dels gens descrits. Aquestes famílies presenten els càncers a edats una mica més avançades, no s’acostumen a presentar al costat dret del còlon i semblen tenir menys càncers extracolònics. Les bases genètiques d’aquest grup encara estan per definir.
Es diagnostica segons el patró i el tipus de càncer que es manifesta a la família, segons els criteris diagnòstics d’Amsterdam i Bethesda, i, per mitjà d’estudis de biologia molecular, per identificar la mutació o receptes mal escrites.
Als individus afectats d’HNPCC se’ls recomana que es facin colonoscòpies cada 1 o 2 anys a partir dels 25 anys o 10 anys abans de l’edat de diagnòstic de càncer colorectal del familiar més jove afectat.
SÍNDROME DE MUIR-TORRE: En aquesta variant els individus, a més de presentar tota la patologia de l’HNPCC, poden presentar tumors de glàndules sebàcies i queratoacantomes de pell. És molt poc freqüent.
SÍNDROME DE TURCOT: En aquesta variant els individus, a més de presentar tota la patologia de l’HNPCC, també corren el risc de desenvolupar tumors cerebrals (glioblastomes). És molt poc freqüent.
Són els mateixos que per a l’HNPCC més les proves específiques segons el tipus de tumor o patologia que vulguem descartar en cada cas. Per exemple: estudis diagnòstics a través de la imatge (radiografies, ressonàncies magnètiques, escàners), estudis de sang (marcadors tumorals, estudis cromosòmics, determinacions específiques), procediments invasius (endoscòpies, colonoscòpies), biòpsies de teixits.
Poliposi juvenil
Incidència: Rara
Penetrància: Al voltant del 90%
Herència: Autosòmica dominant
Gen:
SMAD4 localitzat en el cromosoma18q21.1
BMPRIA localitzat en el cromosoma 10q22-23
Risc de desenvolupar el càncer: Al voltant del 30%
Pòlips hamartomosos en el còlon, estómac i intestí prim. Anèmia i sagnat a causa de la mida i el nombre dels pòlips gastrointestinals. El risc de càncer inclou el de còlon, estómac, pàncrees i intestí prim. Alguns nens poden tenir altres anomalies associades, com la polidactília, peu clubbing, defectes cardíacs, circumferència del cap petit (sovint per sota del percentil 10) i retard mental.
Presència juvenil de múltiples pòlips hamartomatosos gastrointestinals (de pocs a cents), després de l’exclusió d’altres síndromes que cursen amb el mateix tipus de pòlips (Cowden, Bannayan-Riley-Ruvalcaba).
Estudis de biologia molecular, per identificar la mutació o receptes mal escrites.
Colonoscòpies freqüents i endoscòpies per descartar tumors del tracte gastrointestinal superior.
Síndrome de poliposi mixta hereditària
Incidència: Rara
Penetrància: Pot ser superior al 90%
Herencia: Autosòmica dominant
Gen: HMPS localitzat en el cromosoma 6q
Risc per desenvolupar el càncer: pot ser superior al 90%
Els individus amb aquest tipus de poliposis poden desenvolupar múltiples pòlips atípics del còlon. També s’han descrit pòlips d’altres histologies, incloent-hi lesions adenomatoses i hiperplàsiques. Els individus amb aquest tipus de poliposis tenen un risc incrementat per desenvolupar càncer de còlon o de recte.
Poliposi atípica juvenil del còlon.
Els estudis de biologia molecular per identificar la mutació o recepta equivocada encara no estan disponibles.
Control regular dels pòlips del còlon o recte.
Síndrome de Peutz-Jeghers
Incidència: 1 en 120.000
Penetrància: Al voltant del 100%
Herència: Autosòmica dominant
Gen: STK11 localitzat en el cromosoma 19p13.3
Risc de desenvolupar el càncer: 50%
Pòlips hamartomatosos múltiples en tot el tracte gastrointestinal (més freqüents a l’intestí prim) i múltiples taques pigmentades en els llavis i la mucosa oral. Les complicacions dels pòlips inclouen anèmia i hemorràgia, les lesions pigmentades de la pell rarament causen problemes mèdics.
Els individus amb aquesta síndrome tenen un risc incrementat a desenvolupar càncers de colon. Les dones també tenen un risc més gran per desenvolupar càncers de mama, pàncrees, úter i ovari. Els homes també els poden desenvolupar de pàncrees, pulmó i testicle.
Confirmació histopatològica del pòlip o pòlips hamartomatosos gastrointestinals.
Ha de presentar dues de la situacions següents:
Poliposi de l’intestí prim.
Més d’un familiar amb la síndrome de Peutz-Jeghers.
Màcules pigmentades de la mucosa bucal, llavis, dits de les mans o dels peus.
A més, cal fer estudis de biologia molecular per identificar la mutació o recepta mal escrita.
Endoscòpies del tracte superior i colonoscòpies. Les dones han de fer-se mamografies, exàmens pèlvics, citologies i estudis ecogràfics abdominals i pèlvics. Els homes han de sotmetre’s a estudis testiculars regularment.
