Prevenció càncer colorectal
Autor/s: Dr. Dra. Dolores Maluenda Colomer, Dr. Javier Nebreda, Dr. Xavier Llor Farré
Com es pot prevenir el càncer colorectal?
Hi ha tres nivells de prevenció.
consisteix a modificar les causes, prenent decisions que són competència de la salut pública. El seu objectiu és disminuir la incidència de càncer colorectal, tant en la població general com en els grups de risc (familiars de malalts afectes, etc.)
consisteix a fer un diagnòstic precoç. El seu objectiu és descobrir quines persones tenen un risc més gran de patir la malaltia. Està internacionalment acceptat que la prevenció del càncer colorectal es fa de la manera següent:
– Pacients sense antecedents familiars de càncer o pòlips de còlon: si no hi ha cap descobriment, es recomana de fer una colonoscòpia total cada 5-10 anys, a partir dels 50 anys.
– Pacients amb antecedents familiars de primer grau amb càncer o pòlips de còlon: la recomanació és de fer una colonoscòpia total a partir dels 40 anys o 15 anys abans de l’edat de diagnòstic del familiar afecte, cada 5 anys si no hi ha alteracions en l’endoscòpia esmentada.
– Referent a les síndromes hereditàries , tenen els seus propis protocols de prevenció, segons la malaltia.
La prevenció terciària es refereix a les mesures que hem de prendre una vegada ens han tractat un pòlip o tumor de còlon, per prevenir-ne la reaparició o la d’altres de diferents. Aquesta prevenció, ara com ara, es basa en la realització d’estudis endoscòpics i, en funció d’això, en farem aquesta divisió:
– PÒLIPS: la prevenció la farem segons la mida del pòlip extirpat, les característiques morfològiques i la histologia. Així doncs, no és el mateix un pòlip de 5 mm que un altre de 3 cm, com tampoc no és el mateix si el pòlip té un pedicle (és a dir, com un tronc a la base) de teixit sa que si està totalment adherit a la paret (pòlip sèssil), ja que aquest té més risc que no es pugui extirpar del tot i es pugui reproduir. També és important el teixit de què està format el pòlip (histologia), ja que els uns tenen més risc de malignització (adenomes vellosos…) i uns altres menys (adenoma tubular, pòlip hiperplàsic…). Basant-nos en això, farem després la resecció d’un pòlip control endoscòpic entre els 6 mesos i els 3 anys. Posteriorment, això es pot anar ampliant si no trobem cap altre pòlip fins a arribar a les revisions cada 5 anys.
– CÀNCER: a grans trets, la prevenció terciària respecte a una persona operada per càncer de còlon és la següent. Es fan endoscòpies anuals, per prevenir possibles recidives del tumor i l’aparició de pòlips nous, durant els 5 primers anys. Posteriorment, i si no hi ha hagut cap problema previ, es fan revisions endoscòpiques cada 3 anys aproximadament.
Preguntes més freqüents
De la dieta, alguns medicaments i algunes recomanacions.
Les recomanacions de la Societat Americana del Càncer, The National Cancer Institute (NCI), The Word health Organization (WHO) publiquen recomanacions molt semblants, que s’adrecen a la població que viu en països industrialitzats.
A Espanya disposem de les “Guies cliniques en Gastroenterologia” Guies clíniques en gastroenterologia, consensuades per professionals d’àmbit espanyol.
Si bé sabem que el càncer colorectal té un component genètic important, també és cert que hi ha unes diferències molt grans en la incidència d’acord amb la zona geogràfica del món. Com més nivell de desenvolupament econòmic, més incidència hi ha de càncer colorectal. Aquest fet reflecteix la importància dels factors mediambientals en el desenvolupament d’aquest càncer, i dins d’aquests la dieta en seria un de força important. Així sabem que els greixos polinosaturats com ara l’oli d’oliva, el calci i la vitamina D, poden col•laborar a prevenir-lo. Cal, doncs, fer recomanacions en aquest sentit, sobretot considerant que aquestes també son adequades per a una bona salut en general.
No s’ha demostrat que tenir diverticles al còlon predisposi al desenvolupament del càncer colorectal.
Si aquestes malalties afecten una àrea limitada del còlon, aquest risc és similar al de la població general. Si l’afectació inclou una part important del còlon o tot sencer, el risc augmenta, sobretot a partir dels 8 a 10 anys de malaltia, per la qual cosa es recomana un programa de colonoscòpies cada 1 o 2 anys a partir d’aquest temps.
Alguns consells que poden ser-li útils
1.- Reduir la ingesta diària de greix d’origen animal per tal d’afavorir el consum de greixos insaturats com l’oli d’oliva o el peix.
2.- Incloure diàriament a la dieta fruites i vegetals.
3.- Ingesta moderada d’alcohol (1 litre de vi per setmana).
4.- Limitar al màxim la ingesta d’aliments conservats en sal i fumats.
· És recomanable moderar el consum de carn vermella, carn processada i carn cuinada molt feta o en contacte directe amb el foc
· Una dieta rica en llet i altres productes lactis està recomanada en la població de risc
· No es recomana l’administració de betacarotens, seleni, ni vitamines A, B, C o E
· No es recomana l’administració de suplements de folats.
1.- Fer exercici regularment, perquè ajuda a prevenir el desenvolupament del càncer colorectal. Evitar el tabac perquè predisposa a desenvolupar el càncer colorectal.
2.- Aquest és un altre dels efectes nocius d’aquesta droga sobre la salut.
3.- Evitar el sobrepès i l’obesitat.
1.- Els antiinflamatoris no esteroides, entre els quals s’inclou l’àcid acetil salicílic (Aspirina). A dosis baixes se n’ha demostrat l’eficàcia. Però no se’n recomana l’ús generalitzat pels efectes secundaris que comporten.
2.- El tractament hormonal postmenopàusic no és recomanble en la prevenció.
Sí, NO està totalment demostrat, però hi ha molts estudis d’investigació en marxa per tal de valorar els efectes beneficiosos que ens poden aportar els probiòtics i prebiòtics.
En aquesta web anirem informant oportunament dels resultats que s’hagin publicat.
L’intestí no és un simple òrgan d’absorció. És l’element més rellevant per a l’acitivitat del sistema immune. Les seves cèl·lules immnocompetents reconeixen els agents patògens i activen la producció de limfocits, que, alhora, segreguen anticossos inespecífics. En condicions normals, hi ha una gran varietat de microorganismes que colonitzen la darrera part de l’intestí prim i del gros, i que constitueixen la flora intestinal de l’ésser humà. Moltes d’aquestes bactèries són beneficioses per al nostre organisme i, tot i que altres podrien ser perjudicials, conviuen a la llum intestinal entre aquests.
L’estrès, els mals hàbits alimentaris o l’abús d’antibiòtics són alguns dels factors que poden afectar negativament aquest equilibri. Quan es trenca, es poden produir diversos trastorns intestinals. Per aquest motiu, és important mantenir les funcions dels bacteris beneficiosos de l’intestí.
D’un temps ençà s’estan posant de moda els aliments funcionals. Són aliments enriquits que no només aporten a qui els ingereix beneficis merament nutricionals, sinó també uns altres que li permeten millorar-li la salut. Aquest és el cas dels prebiòtics i dels probiòtics, que, a més de nodrir a qui els consumeix, colonitzen l’intestí i fan modificar positivament la flora intestinal i millorar el funcionament del sistema immune i, per tant, la salut global de l’organisme.
Són aquells microorganismes vius, principalment bacteris i llevats, que són agregats com a suplement en la dieta i que beneficien l’hoste, i fan millorar el balanç microbià de la seva flora intestinal. O, en altres paraules, són microorgansimes vius que, ingerits en una certa quantitat, poden proporcionar efectes beneficiosos per a l’organisme.
Aquests microorganismes ingerits a través de l’alimentació aconsegueixen arribar vius a l’intestí prim, on interaccionen amb els bacteris de la microfibra endògena. A més, colonitzen l’intestí gros i estabilitzen la flora intestinal, en adherir-se a la mucosa de l’intestí per impedir l’acitivitat dels microorganismes perjudicials. Per tant, aquests bacteris acidolàctics tenen també propietats immunomoduladores, en la mesura en què estimulen la producció d’anticossos i reforcen el sistema immune.
Encara falten estudis rigorosos per poder treure aplicacions concretes en el càncer de còlon. A grans trets, diríem que eliminarien els metabolits desfavorables i els enzims procancerogènics en el còlon.
La característica que defineix un microorganisme com a probiòtic és que pugui sobreviure als efectes dels sucs gàstrics i les sals biliars, fins a arribar actiu a l’intestí gros per dur a terme les seves funcions beneficioses. Falten molts estudis per posar-se d’acord en quins aliments són probiòtics i quins no.
De moment, els bacteris (casei, acidophilus, bifidobacteris) sí que tenen propietats nutricionals i immunomoduladores contrastade
Són aquells ingredients alimentaris no digeribles dels aliments —en concret, carbohidrats de cadena curta— que afecten beneficiosament l’hoste i estimulen de manera selectiva el creixement i/o l’activitat d’un bacteri o d’un limitat grup de bacteris en el còlon i, d’aquesta manera, millora la salut de l’organisme hostatjador.
És a dir, es tracta de substàncies —majoritàriament d’origen vegetal— que estimulen el creixement i l’activitat de les espècies bacterines beneficioses per a l’organisme.
Pel fet de no ser digeribles pels sucs gàstrics arriben intactes a l’intestí gros, on potencien l’absorció dels aliments prebiòtics, milloren les funcions de la flora intestinal, regulen les seves funcions i fan augmentar el nombre de bifidobacteris útils. A més, controlen durant el trànsit intestinal l’absorció de greixos per part de l’organisme i actuen com a antimicrobians i anticancerígens.
Quan els ingerim, els prebiòtics (oligosacàrids i inulina) són transformats pels bacteris de la flora intestinal i fermenten en el còlon fins a produir àcids grassos de cadena curta. Aquests àcids grassos són importants per mantenir la funció de les cèl·lules intestinals, disminueixen el pH colònic i poden prevenir així la possibilitat de desenvolupar el càncer de còlon.
De tota manera, falten estudis seriosos rigorosos per treure conclusions sobre la funció dels prebiòtics en la prevenció del càncer de còlon.
