som a: Divulgació > Divulgació Pacients > Càncer Colorectal > Mètodes Diagnosi > Colonoscòpia
Colonoscòpia
autor/s: Dra. Mª del Carmen Peña Cala, Dr. Javier Nebreda
Definició
És un examen intern del còlon, en què s’utilitza un instrument anomenat colonoscopi, que consisteix en una petita cambra adherida a un tub flexible. A diferència de la sigmoidoscòpia, que examina només el terç inferior del còlon, la colonoscòpia examina el còlon en tota l’extensió. (veure animació).
Per a què serveix?
           Preparació per a l'examen

1.- Per a la preparació de l'examen, és indispensable una neteja completa de l'intestí i, per a això el metge donarà les instruccions adequades, que comprenen: dieta sense residus (fibra ) i la ingestió de laxants.

2.- Igualment, és possible que es demani a la persona que suspengui el consum d'aspirina i altres medicaments anticoagulants durant diversos dies abans de l'examen.

3.- Alguns pacients amb malaltia cardíaca valvular poden rebre antibiòtics abans i després de l'examen per prevenir una infecció.

4.- Els pacients ambulatoris han de comptar amb algú que els porti a casa seva després de l'examen, ja que se sentiran atordits i incapaços de conduir.

           Manera de fer l'examen

·La persona s’estira sobre el costat esquerre amb els genolls flexionats cap al tòrax.

·S'administra una infusió i una injecció intravenoses per aplicar un calmant i un sedant durant el procediment.

·Usualment, es fa un tacte rectal abans de l'examen per dilatar el recte i assegurar-se que no hi hagi obstruccions més grans.

·S'insereix el colonoscopi a través de l'anus i s'avança suaument fins a la porció terminal de l'intestí prim.

·S'insufla aire a través del colonoscopi per tenir una visualització més bona, i es pot utilitzar la succió per retirar secrecions.

·Es poden prendre mostres de teixit (veure animació) amb pinces petites per a biòpsia que s'introdueixen a través del colonoscopi. A més, els pòlips es poden extirpar amb un nansa metàl·lica per a electrocauterització i es poden fer fotografies.

           El que se sent durant l'examen sense sedació:

·Amb el moviment del colonoscopi a l'interior és probable que la persona experimenti una sensació de pressió i que amb la insuflació de l'aire o l'avanç del colonoscopi el pacient experimenti còlics breus i dolor degut al gas. La molèstia pot disminuir respirant lentament i profundament, la qual cosa també ajuda a la relaxació dels músculs abdominals.

·Si el pacient està sedat no nota aquestes molèsties.

           Raons per les quals es fa l'examen

· Per obtenir mostres de teixit per a biòpsia.

· Per avaluar una anèmia inexplicable.

· Per avaluar la presència inexplicable de sang en els excrements, dolor abdominal, diarrea persistent o anomalies, com ara pòlips trobats en una radiografia de contrast (ènema de bari).

· Per determinar el tipus i l'extensió de la malaltia intestinal inflamatòria (colitis ulcerativa i malaltia de Crohn).

· Per fer un seguiment d'un descobriment previ de pòlips, de càncer de còlon o d’un antecedent familiar que n’ha tingut.

           Procediments terapèutics:

· Polipectomia: amb un nansa en forma de llaç, podem tallar els pòlips i extreure’ls.

· Esclerosi de lesions sagnants (amb un agulla que s'introdueix pel canal de l'endoscopi, podem injectar substàncies que fan parar el sagnat).

· Fulguració amb argó-beam (gas que en contacte amb l'aire produeix una cremada i serveix per cauteritzar lesions sagnants, angiodisplàsies...).

· Dilatacions pneumàtiques de zones estenòtiques (amb una pilota que s’omple d'aigua o aire dins del còlon, a una pressió controlada).

· Col·locació de stents, en zones estenòtiques (és una espècie de malla que es col·loca a l'interior del còlon i que permet passar-hi a través seu; per exemple en un càncer de còlon estenosant (que obstrueix la llum de l'intestí), previ a la cirurgia o com a tractament pal·liatiu.

Veure animació.

           Quins són els riscos?

1.- Perforació intestinal (orifici), que pot demanar fins i tot intervenció quirúrgica per cosir l'orifici (menys de 2 de cada l.000 exàmens).

2.- Sagnat profús o persistent en els llocs de la biòpsia o polipectomia (1 de cada 1.000 exàmens). 

3.- Reacció adversa als sedants, que causa depressió respiratòria o pressió sanguínia baixa (4 de cada 10.000 exàmens).

4.- Infecció, que demana teràpia antibiòtica (molt rara).

5.- Nàusees, vòmits, inflor i irritació rectal causada pels purgants orals.

           Consideracions especials

La persona ha de signar un formulari de consentiment, amb totes les proves mèdiques invasives. En alguns casos pot ser que l'efecte de la sedació li duri unes quantes hores i, per tant, es recomana no conduir ni prendre decisions importants durant aquest curt període de temps. Es recomana d’ingerir bastants líquids per reemplaçar els que va perdre a causa dels laxants i el dejuni.

A continuació responem les preguntes més freqüents
           Quina és la millor prova per prevenir el càncer de còlon?

La millor prova és la realització de colonoscòpia total, ja que permet veure de manera detallada tot el còlon i observar qualsevol anomalia que presenti, mitjançant la utilització d'un aparell anomenat colonoscopi.Veure animació.

 

           Cada quan s’han de fer revisions?

Depèn dels seus antecedents familiars i de la causa de la seva patologia. Per a més informació, prevenció secundària.

           A partir de quina edat s'ha de fer l'endoscòpia?

L'edat habitual que es recomana per a la colonoscòpia és a 50 anys, si no hi ha antecedents familiars de càncer de còlon. Si n’hi ha en familiars de primer grau (pares, fills i germans), es recomana a partir de 40 anys o 15 anys abans del diagnòstic del familiar afectat. Per a més informació vegeu prevenció secundària.

           Si em detecten un pòlip a l'endoscòpia, ¿com se soluciona?

Habitualment, durant la mateixa colonoscòpia, si es detecta un pòlip es pot extirpar per l'esmentada via endoscòpica sense gaires problemes. Si el pòlip és gros o d’accés difícil, a vegades caldrà intervenció quirúrgica per solucionar-lo.

           Si m'han tret un pòlip, ¿quan he de fer revisions?

Això depèn del tipus de pòlip extret i de la mida i característiques que tingui. En funció d'això, s'aconsellarà de fer una colonoscòpia de control entre els 6 mesos i els 3 o 4 anys. per a més informació vegeu prevenció terciària.

           Si he tingut un càncer de còlon, ¿cada quan he de fer controls, i de quina mena?
Vegeu prevenció terciària.
Alguns consells que poden ser-li útils

1.- Si ha tingut algun familiar diagnosticat de càncer de còlon, consulti el seu digestòleg.

2.- Si ha de fer-se una colonoscòpia, segueixi rigorosament les indicacions per preparar-la, així assegurarà que quan la hi facin la visió sigui bona i completa.

3.- No esperi que algú li ho digui. Si té 50 anys, o 40 amb algun familiar afectat de càncer de còlon, consulti l'especialista de digestiu.

4.- Si fa sang pel recte no pensi que "deuen ser hemorroides". És millor que ho consulti.