Jordi Bombardó Juncà

Llicenciat en Medicina l’any 1979 per la Universitat Central de Barcelona.

Va treballar com a cirurgià en formació a l’Hospital i Casa de Beneficència Ntra. Sra. Mare de Déu de la Salut de Sabadell.

Especialista en Cirurgia General i Digestiva des de l’any 1983 per la Universitat Autònoma de Barcelona.

Des de l’any 1987, adjunt de cirurgia a la Unitat de Coloproctologia de la Corporació Sanitària del Parc Taulí.

Des de l’any 2005, coordinador de la Unitat de Coloproctologia.

Estades de formació a la Universitat Vrije d’Amsterdam (Prof. M. A. Cuesta), al Baptist Hospital de Miam (Drs. M. Jacobs, Plasencia) i a l’Hospital St. Mark’s de Londres (Prof. R. Philips).

som a: Entrevistes
Entrevista a Jordi Bombardó Juncà
<< tornar al llistat
Fa anys que es dedica a la cirurgia colorectal. Què el va empènyer a escollir aquesta branca de la cirurgia general?
Fa uns vint anys que em dedico de manera gairebé exclusiva a la cirurgia coloproctològica, perquè es una cirurgia interessant, altament prevalent, multidisciplinària i amb constants innovacions tecnològiques que t’obliguen a estar al dia permanentment. Als inicis sempre és important el mestratge i en aquest cas l’hi haig d’agrair al Dr. Montané, que va ser qui em va endinsar en aquesta especialitat.

Fent un incís, quins avantatges hi veu, en la superespecialització en cirurgia?
Els avantatges d’una superespecialització en cirurgia són òbvies, ja que abastant menys pots assolir un grau de qualificació molt més alt, però penso també que un cirurgià jove hauria de fer de cirurgià general fins a la meitat de la seva vida professional (40 o 45 anys) i després especialitzar-se en un camp més específic.

Tornant a la cirurgia colorectal, quins han estat els progressos tècnics en aquesta cirurgia d’ençà que va començar la seva pràctica quirúrgica?
Els progressos tècnics més importants penso que han estat les sutures automàtiques per a les anastomosis i de la cirurgia laparoscòpia. També han estat cabdals la gran millora i sofisticació de les tècniques de diagnòstic per la imatge.

Em parla del TEM/TEO, què és el TEM/TEO?
TEM= Transanal Endoscopy Surgery
TEO= Transanal Endoscopy Operation
És una tècnica de cirurgia endoscòpia transanal, que ens permet l’extirpació per aquesta via de lesions anorectals tant benignes com malignes. És una tècnica descrita per un cirurgià alemany als anys noranta, que va tenir una acceptació relativa malgrat que els aparells eren força cars i la seva dificultat tècnica. Actualment els laboratoris busquen una simplificació tècnica i rebaixen costos, i sembla que avui en dia té mes acceptació i futur. Només vull recordar que l’hospital Taulí de Sabadell és dels centres més avançats en l’àmbit estatal.

Aquesta tècnica evita fer una cirurgia a abdomen obert. Pot fer-se en tots els tumors rectals? Quina limitació té, mida del tumor, localització dins l’ampul•la rectal?
És una tècnica que està indicada per a l’exèresi de les tumoracions benignes de recte i per a la patologia maligna de baix estadiatge. Actualment hem iniciat un estudi multicèntric per al tractament de les neoplàsies rectals T2-3s N0 i d’una mida màxima de 4 cm amb químio i radioteràpia preparatòria. Totes aquestes lesions normalment haurien de ser intervingudes per laparotomia, per la qual cosa, i atesa la baixa morbimortalitat d’aquesta tècnica, és un gran pas per a aquests pacients. Com tota tècnica, té unes limitacions quant a la mida, depenent de si és patologia benigna o maligna, alçada on es localitza el tumor fins a uns 12-15 cm segons la seva ubicació.

Quin seguiment s’ha de practicar en els pacients operats per aquesta tècnica?
El més important per intervenir aquets pacients és fer un estudi preoperatori tan exhaustiu com sigui possible amb fibrocolonoscòpia i biòpsies, ecografia endorectal, ressonància magnètica pèlvica i rectoscòpia rígida. Si el pacient operat és per patologia benigna, habitualment es fa fibrocolonoscòpia als 6 m i posteriorment anual. Si és per patologia maligna, es fa el seguiment convencional de les patologies neoplàsiques per cirurgia i oncologia, amb especial atenció al seguiment endoscòpic establert.

És evident que la cirurgia colorectal ha evolucionat molt en els darrers anys. Quin creu que ha ser l’objectiu dels investigadors?
Particularment penso que el futur de la cirurgia colorectal és en el progrés de la cirurgia mínimament invasiva, el de la cirurgia proctològica és fer una cirurgia amb menys dolor, i en el camp de l’oncologia, la genètica i la millora dels tractaments biològics i quimioteràpics permetran una reducció d’incidència d’aquesta patologia i una millora dels resultats finals.