som a: Divulgació > Divulgació Pacients > Càncer Colorectal > Mètodes Diagnosi > Histologia
Histologia
autor/s: Dr. Francesc Tresserra i Casas
Quines capes formen la paret del còlon?:
Veure animació.

1.- Epiteli: Constituït per cèl·lules cilíndriques o cúbiques disposades en una sola capa amb presència de cèl·lules mucosecretores intercalades. Les cèl·lules cilíndriques mostren vellositats a la seva superfície que fan augmentar l’àrea de la cèl·lula per facilitar la funció d’absorció d’ions i de líquid.

2.- Membrana basal: Dóna suport a les cèl·lules epitelials.

3.- Làmina pròpia: Constituïda per un teixit connectiu laxe. S’hi troben cèl·lules responsables de la immunitat (limfocits, cèl·lules plasmàtiques i macròfags), petites estructures vasculars principalment capil·lars i vasos limfàtics i fines estructures nervioses.

4.- Muscularis mucosae: És una prima capa de fibres musculars que separa la mucosa (constituïda per l’epiteli i la làmina pròpia) de la submucosa.

5.- Submucosa: Constituïda per un teixit connectiu i fibroblasts. S’hi troben els plexes nerviosos localitzats immediatament després de la muscularis mucosae (plexe de Meiner) i plexes vasculars constituïts per arterioles, vènules i vasos limfàtics.

6.- Muscular pròpia: Formada per una capa de fibres musculars llises interna que es disposen de manera circular i una altra d’externa, en la qual es disposen de manera longitudinal. Entre les dues capes hi ha un altre plexe nerviós (plexe d’Auerbach). Les capes musculars són travessades tant per vasos sanguinis com limfàtics que es dirigeixen cap a la serosa.

7.- Subserosa: Capa de teixit connectiu que separa la muscular pròpia de la serosa.

8.- Serosa: Correspon a la capa de mesoteli que revesteix gran part del còlon, llevat del seu segment distal i el recte.

Què és un pòlip?

Un pòlip és una lesió proliferativa colorectal benigna. En funció de la seva morfologia es classifiquen en (veure animació):

1.- Pediculats: Quan mostren un pedicle que uneix el cap del pòlip amb la mucosa colorectal.

2.- Sèssils: Són aplanats i estan en contacte directe amb la resta de la mucosa colorectal.

Segons les seves característiques histològiques es classifiquen en:

1.- Pòlips hiperplàsics o metaplàsics (veure animació): És una lesió no neoplàsica, benigna, constituïda per glàndules elongades i de trajecte tortuós.

2.- Pòlips hamartomatosos: És una lesió benigna constituïda per glàndules i múscul llis.

3.- Pòlips inflamatoris: És una lesió benigna resultat d’un procés inflamatori.

4.- Pòlips adenomatosos: Són lesions benignes, intraepitelials constituïdes per cèl·lules displàsiques. Poden ser:

1.- Adenoma tubular (veure animació): Quan el formen glàndules

2.- Adenoma vellós  (veure animació): Quan el formen projeccions digitiformes o vellositats.

3.- Adenoma tubulovellós (veure animació): Quan estan formats per glàndules i vellositats.

4.- Altres tipus: Com els adenomes serrats (mixtes hiperplasico-adenomatosos), combinats (coexistència de pòlip hiperplàsic i adenomatós).

Quins pòlips tenen un risc més gran de malignitzar?:

Els pòlips que amb una freqüència més gran poden malignitzar són els adenomes vellosos i els tubulovellosos, sobretot en aquells pacients amb síndromes de poliposi colorectal. Veure animació.

És important assenyalar que la transformació maligna d’un pòlip colorectal és baixa, ja que la incidència de pòlips és relativament alta en la població i poden estar estables durant un temps llarg.

Els pòlips hiperplàsics és rar que malignitzin.

Quins tipus histològics hi ha de càncer colorectal?

El tipus histològic més freqüent és l’adenocarcinoma, és a dir, aquells tumors constituïts per glàndules. En funció de la quantitat del tumor que forma glàndules es classifiquen en ben diferenciats (quan més del 90% del tumor forma glàndules), moderadament diferenciats o pobrament diferenciats (quan hi ha escassa o nul·la formació de glàndules). El grau de diferenciació és un factor pronòstic important, de manera que aquells tumors ben diferenciats tenen un comportament més favorable.

Altres tipus histològics menys freqüents són el carcinoma mucinos, carcinoma de cèl·lules en anell de segell, carcinoma de cèl·lules clares i carcinoma adenoescamós.

Com s’estén el càncer colorectal?

Veure animació.

La lesió neoplàsica comença a l’epiteli, ja sigui en el context d’un pòlip adenomatós o en l’epiteli original de l’intestí gros. En aquest període la lesió és intraepitelial o in situ. En una fase posterior afectarà la làmina pròpia i es convertirà en una lesió intramucosa. Una vegada sobrepassa la muscular pròpia es converteix en una lesió infiltrant, que es pot estendre a la resta de les capes de la paret de l’intestí com són la submucosa, muscular pròpia, subserosa, serosa i d’aquí a estendre’s al greix pericolònic i a òrgans adjacents. Quan la lesió és infiltrant és susceptible d’envair la paret de vasos limfàtics o sanguinis, que penetren al seu interior, i les cèl·lules malignes poden desplaçar-se a través seu colonitzant els ganglis limfàtics o altres òrgans a distància fins a donar lloc a les metàstasis.