som a: Divulgació > Divulgació Pacients > Aparell Digestiu > Introducció
Introducció
autor/s: Dra. Mª del Carmen Peña Cala

La missió de l’aparell digestiu consisteix a proporcionar nutrients a totes les cèl•lules del nostre cos.

Per dur a terme aquesta funció primer ha de realitzar la descomposició física i química dels aliments en components elementals, i després ha de procedir a fer-ne l’absorció a través dels intestins i finalment eliminar els materials de rebuig que ja no li serveixin.

El procés de la digestió comença quan el menjar entra per la boca i acaba amb l’eliminació dels residus en forma de femta a través de l’anus. Durant aquest procés l’aliment es va desplaçant i barrejant amb les diferents secrecions del tub digestiu gràcies a unes contraccions musculars anomenades moviments peristàltics, que es produeixen al llarg del mateix tub.

Per poder fer correctament la seva funció l’aparell digestiu necessita el tub digestiu i unes estructures digestives que hi són associades.

El tub digestiu és compost per: la boca, la faringe, l’esòfag, l’estómac, l’intestí prim, l’apèndix, l’intestí gros, el recte i l’anus.

Les estructures digestives associades al tub digestiu són les glàndules salivals, el pàncrees, el fetge i la vesícula biliar, cadascuna amb una funció específica.

Boca:

Cavitat que s’obre a la part anterior i inferior de la cara, per on entren els aliments a l’aparell digestiu.

S’hi allotgen la llengua i les dents, aboquen el seu contingut les glàndules salivals, i té lloc la masticació i salivació dels aliments, fins que es forma el bol alimentari, que en facilita la deglució.

Faringe:

La faringe (gola) és un canal per on passa l’aire i l’aliment deglutit perquè sigui conduït fins a l’esòfag.

Es comunica per la part anterior amb la boca, i per la part posterior amb la gola, de la qual la separa l’epiglotis i l’esòfag, on aboca el bol alimentari.

Esòfag:
Tub muscular de paret gruixuda d’aproximadament 30-35 centímetres de longitud, que recull el bol alimentari de la faringe i se l’emporta fins a l’estómac per mitjà d’una sèrie de moviments peristàltics.
Estómac:

Dilatació del tub digestiu que es comunica amb l’esòfag a través d’un esfínter anomenat càrdies, i amb el duodè a través del pílor.

A l’estómac hi ha diferents tipus de cèl·lules que participen en la secreció del suc gàstric.

També en aquesta part del tub digestiu, i gràcies a la seva motilitat, es facilita la trituració dels aliments sòlids i el buidament cap al duodè.

Intestí prim

Comença a l’esfínter pilòric, a la sortida de l’estómac, i acaba en el cec, una regió en forma de bossa que és l’inici de l’intestí gros. Fa de 6 a 8 metres de llarg.

Està constituït per tres trams: el duodè, el jejú i l’ili, els quals produeixen enzims digestius i contribueixen a la descomposició i absorció dels aliments.

Intestí gros o còlon:

Quan l’aliment digerit (quim) arriba a l’intestí gros, la majoria dels nutrients ja s’han absorbit. La funció més important del còlon és convertir el quim en femta per ser excretada. Durant aquest procés el còlon absorbeix aigua del quim i canvia el seu estat de líquid a sòlid.

Aquest conducte mesura al voltant d’1,50 metres de llarg i està constituït pels trams següents: Cec, còlon ascendent, transvers i descendent; sigma, recte i anus

El cec:
Dipòsit a manera de sac situat sota la vàlvula ileocecal i on s’allotja l’apèndix.
Recte:

És la secció final de l’intestí gros i fa uns 12 centímetres de llarg.

Tram final de l’intestí gros on s’acumula la femta abans de la defecació.

Anus
Per sota del recte hi ha el canal anal, d’uns quatre centímetres de longitud. A les parets del canal anal hi ha dues capes musculars concèntriques anomenades esfínters intern i extern, que actuen com a vàlvules i que es relaxen durant la defecació per expulsar a l’exterior la femta fecal.
La paret del tub digestiu:
Està constituïda per diferents capes. De dins a fora, tenim la capa mucosa, que està en contacte directe amb el bol alimentari, la submucosa, la muscular i la serosa, exceptuant l’esòfag, on no està present aquesta última capa.
Glàndules salivals:

La funció de les glàndules salivals consisteix a produir la saliva.

La saliva ens permet humitejar, lubricar i estovar els aliments, per fer-ne més fàcil la masticació i la deglució.

La saliva conté enzims que inicien la digestió.

Pàncrees:

El pàncrees és una glàndula allargada que es troba darrere de l’estómac, i parcialment dins de la corba del duodè.

Es diu que és una glàndula mixta, perquè segrega hormones (component endocrí), i suc pancreàtic (component exocrí).

El suc pancreàtic es buida en el duodè.

Fetge:

La missió del fetge és fonamentalment metabòlica.

Òrgan de mida gran localitzat a la part superior dreta de la cavitat abdominal. És com una fàbrica de processament químic que fa moltes funcions: processa els nutrients absorbits, emmagatzema glucogen, ferro i algunes vitamines, elimina les toxines i els productes de rebuig de la sang per convertir-los en substàncies menys perjudicials: produeix la bilis i exerceix un paper important en la digestió dels greixos.

Vesícula biliar:

La vesícula biliar és una bossa en forma de pera situada per sota del fetge, on s’emmagatzema la bilis produïda pel fetge.

La bilis és una substància líquida, viscosa, de color verd groguenc, sabor amarg, que s’aboca a l’intestí a través dels conductes biliars. Exerceix una missió essencial en la digestió dels greixos.